Opinió

A la tres

El PP i el cul d’en Franco

“«‘Franco tiene el culo blanco’», cantàvem d’amagat a escola; ara el cul l’hi deixa ben net en Pablo Casado

Les sessions parlamentàries són com les pel·lícules de l’Almodóvar: el dia de l’estrena tothom en parla, però en realitat gairebé ningú les veu senceres. Per això és recomanable recuperar la sessió del Congrés dels Diputats en què el líder del PP, Pablo Casado, va pronunciar la lapidària frase: “La Guerra Civil va enfrontar els que volien una democràcia sense llei amb els que volien la llei sense democràcia.” Com sempre passa als hemicicles, els aplaudiments i els xiulets de fons diuen encara més que les paraules. Però sobretot és interessant recuperar el discurs de rèplica que li va dedicar el portaveu de Podem, Jaume Asens. Casado, és clar, tenia altres coses a fer en lloc d’escoltar la contundent rèplica d’un demòcrata de pedra picada, per exemple quadrar l’agenda per assistir a l’acte d’homenatge a Adolfo Suárez, quaranta-cinc anys després que el desaparegut polític de Cebreros va accedir a la presidència del govern espanyol. Amb els anys Suárez s’ha convertit en el comodí més gastat de l’arc parlamentari: tan aviat l’utilitzen per reivindicar-ne el suposat centrisme com per reivindicar el pacte amb el PCE de Carrillo; avui serveix per il·lustrar la fermesa contra Tejero i demà el posen d’exemple de bona cintura amb el retorn de l’exiliat Tarradellas. D’en Suárez s’aprofita tot, fins i tot el seu fill, que el tenen escalfant un escó al Congrés només perquè es tombi teatralment d’esquena cada vegada que puja al faristol un diputat de Bildu. Suárez Illana presideix la fundació Concordia, la mateixa que organitzava l’acte que tant interessava a Casado. La vigília que el Consell de Ministres va aprovar la llei de Memòria Democràtica, Ignacio Camuñas, exministre de la UCD, aprofitava aquest marc per blanquejar els militars colpistes que el 1936 es van alçar contra la República. A Asens el PP el xiula; davant Camuñas, en canvi, Casado anava fent respectuosament que sí. “Franco, Franco, tiene el culo blanco”, cantàvem d’amagat a escola, amb acords de música imperial. Ara el cul l’hi deixa ben net en Pablo Casado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.