Una llum que no fa llum

Ha arribat la calor i s’ha disparat el preu de l’electricitat. Sense saber com els ciutadans ens trobem presoners d’una distòpia de la qual és molt difícil alliberar-se i més si tenim present que la llum és un servei essencial sense el qual, actualment, la societat no pot funcionar. Podríem parlar dels alts preus del gas, de l’increment del mercat de drets d’emissió de CO2 en un sistema elèctric depenent de les centrals de cicle combinat, o de la semiaturada de les nuclears, però ara que el Partit Popular intenta fer estelles amb la situació, no hi seria de més recordar que va ser un dels seus ministres, José Manuel Soria, l’impulsor de l’actual sistema tarifari i el que es va treure de la màniga el conegut com l’impost al sol que va castigar durament les energies renovables. I ho va fer pocs anys després que el govern de José Maria Aznar privatitzés Endesa i intentant assegurar el subministrament apostés per aixecar el sistema elèctric sobre les centrals de gas. Els experts asseguren que, lluny de vetllar per l’interès general, les elèctriques manipulen el mercat per incrementar els preus de la subhasta i davant d’això la majoria dels governs europeus –a l’Estat espanyol, Portugal i el Regne Unit el preu del megavatt hora es de 110 euros; a França 91 euros; a Alemanya, s’acosta als 90 i a Bèlgica i Països Baixos, de 88 i 89– es troben impotents enfrontats a una pobresa energètica que no tan sols obstaculitza el creixement i la redistribució de riquesa, sinó que genera disfuncions i malestar. Mala peça al teler quan el mercat vulnera drets socials i ningú sap com trobar-hi una solució.