Interinitat institucional

Preocupa la interinitat institucional tant a Catalunya com a Espanya. A Catalunya estan caducades des de fa anys diverses estructures d’estat com ara el Síndic de Greuges, la corporació de mitjans públics, el Consell de l’Audiovisual i el Síndic de Comptes, entre d’altres de més o menys rellevància, que esperen que hi hagi un acord al Parlament per ser renovades. Es fa difícil d’entendre la falta d’acord i com és que els responsables, passat més d’un any de la caducitat, encara no han presentat la dimissió. L’actual situació provoca que aquests òrgans de mandats caducats deixin de tenir credibilitat i, en conseqüència, se’n vegi reduïda l’efectivitat.

Per posar-ne un exemple, en l’anterior legislatura el grup de Ciutadans no va tenir cap membre en la corporació de mitjans públics de la Generalitat després d’haver obtingut 36 diputats i d’haver guanyat les eleccions catalanes. Un gran error dels responsables de Ciutadans d’aleshores, que no van voler participar en cap organisme català. Fet que posteriorment, entre altres qüestions, els va dur el 14-F a un enfonsament radical de la formació.

A Catalunya hi pot haver la justificació que només han passat cinc mesos de les eleccions i que al setembre el Parlament anirà per feina. A l’Estat espanyol, clama al cel la renovació dels mandats. Ara mateix, algú pot tenir confiança en la justícia espanyola quan fa més de quatre anys que estan caducats els mandats dels membres d’organismes tan cabdals com ara el Defensor del Poble, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional i el darrerament noticiable Tribunal de Comptes, entre d’altres? Quina confiança es pot tenir en aquests organismes de mandats caducats? Ben poca.

Totes aquestes institucions depenen dels respectius parlaments votats per la ciutadania, i encara que el problema siguin les majories necessàries per fer-les possibles, el que realment sembla que hi hagi és una falta de cultura democràtica. Sovint, falta de voluntat dels partits que formen part del govern i dels principals partits de l’oposició.