Tot el que ens cal

Europa –la que s’ho pot permetre– se’n va de vacances amb la polèmica oberta sobre el certificat Covid. França i Itàlia l’exigeixen per entrar a bars i restaurants mentre Alemanya, amb eleccions generals a la cantonada, s’ho acaba de rumiar. Al carrer, protestes contra la vacunació forçosa, considerada una pràctica “dictatorial” i “discriminatòria”.

No és una decisió fàcil implantar un passi obligatori per obrir les portes del lleure i d’altres activitats socials i professionals, ja que la preservació d’un bé superior com és el de la salut pública xoca amb la defensa de les llibertats individuals, com la de poder decidir si es vol ser vacunat o no.

Però tard o d’hora els governs s’hauran de pronunciar. La protecció de la salut pública –i més en temps de pandèmia– és un argument poderós difícil de rebatre i és lògic que sigui el que esgrimeixin les autoritats sanitàries per incentivar la immunització. Amb tot, caldria recordar que salut pública és també l’equilibri mental del jovent i la gent gran, una feina que aporti estabilitat i ingressos dignes, un habitatge en condicions, una alimentació sana, un aire respirable, un paisatge endreçat, serveis eficients, oportunitats per cultivar la ment i l’esperit... Tot això és també salut pública. I poder fer vacances, és clar.