Ni purpurina ni bat de beisbol

No cal que la víctima passegi amb una boa de color violeta i amb purpurina a les galtes ni que l’agressor s’armi amb un bat de beisbol i surti a caçar trans o gais pels carrers solitaris de la ciutat. Això passa, és cert, però representa una ínfima part de les situacions en què es produeixen delictes d’odi i cal ampliar a bastament el focus de la detecció per plantar cara a aquesta brutalitat, de la mateixa manera que no ens limitem a associar una violació amb l’home de la gavardina. Ho adverteix Laia Serra, advocada penalista que, portant la defensa de multitud de casos, ha pogut comprovar com una visió estereotipada tant en els cossos de seguretat com en els tribunals obstaculitza la investigació dels atacs per motius racistes, masclistes, LGTBIfòbics, aporòfs, antisemites i fa que massa sovint restin impunes. Pel que explica, la majoria de les denuncies són ventilades com a delictes lleus –els antics judicis de faltes– o si no, els magistrats s’escuden sistemàticament en el context com a excusa per negar el mòbil discriminatori: la causa ha estat un conflicte veïnal, una baralla de bar, la pretesa sostracció d’un telèfon, un problema de trànsit, un incívic que ha deixat les escombraries allà on no toca... Tot, abans de reconèixer l’odi dirigit contra un col·lectiu com a rerefons de la violència, no fos cas que es posés de manifest que més enllà de l’ultraprototípic que dona la cara –la imatge– que ja coneixem, hi ha un catàleg de prejudicis quotidians, soterrats i aparentment innocus que es van infiltrant en la societat, potser també en vostès i en mi mateixa.