Les campanes acotxen de nit

A casa, a la nit, quan tot està quiet, es poden arri­bar a sen­tir les cam­pa­nes de Sant Esteve i també les del con­vent dels Car­me­li­tes, tots dos tem­ples d’Olot, situ­ats a l’altra banda de la ciu­tat. Segu­ra­ment, deu depen­dre de la direcció del vent. També, si depèn del vent és per la mateixa raó, es poden sen­tir els esque­llots de les vaques que pas­tu­ren a la falda de la mun­ta­nya de Batet de la Serra. Pot­ser perquè tinc gens de l’avi Joan, un pagès ado­bat al mas Figue­res de Monells, o ves a saber per quins set sous, es tracta de sons que em recon­for­ten, que em fan sen­tir a casa, com el so del gri­pau que, cada any, anun­cia –també a la nit–, que ja han arri­bat els mesos d’estiu i com els galls de dos masos pro­pers que –a punt de clar– es des­per­ten mútua­ment. No visc a pagès, sinó en un barri de la ciu­tat, i sí, excepte molt de tant en tant, dormo per­fec­ta­ment. Demano dis­cul­pes per aquesta digressió per­so­nal, que ve a tomb de la recent polèmica del toc de les hores a Santa Maria dels Turers de Banyo­les, que s’ha atu­rat a les nits per no moles­tar els cli­ents d’uns apar­ta­ments turístics pro­pers, tot i que em consta que les quei­xes han estat escas­ses i, per con­tra, hi ha hagut cli­ents estran­gers que s’han mos­trat gra­ta­ment sor­pre­sos de sen­tir cam­pa­nes.

Cada ciu­tat, poble, barri... té el seu propi pai­satge sonor i les cam­pa­nes for­men part de molts d’aquests. Pro­ba­ble­ment tro­baríem ridícul que algú demanés tan­car de nit el car­rer Aragó de Bar­ce­lona, perquè hi ha veïns que no poden dor­mir pel soroll gene­rat pels vehi­cles que hi cir­cu­len; evi­tar la reco­llida de dei­xa­lles en horari noc­turn; tan­car tots els cai­xers ins­tal·lats a sota de pisos i que, cre­guin, són una impor­tant font de soroll o, per esti­rar el rao­na­ment fins a la paròdia, exi­gir als veïns del pis de dalt que, a par­tir de les deu de la nit, no es moguin del sofà o del llit, ni tirin la cadena després d’anar al lavabo. El so de les cam­pa­nes és un ele­ment des­ta­cat del pai­satge sonor de casa nos­tra. Ho és des del segle X en què, fins i tot, eren l’ins­tru­ment per mesu­rar que s’uti­lit­zava per deli­mi­tar parròquies i que va ser deci­siu per a la nova deli­mi­tació ter­ri­to­rial alt­me­di­e­val. Ho diu la his­to­ri­a­dora, música i màster en cul­tura medi­e­val Laura Cas­te­llet. Si no se’ns acu­di­ria des­truir un ele­ment del patri­moni mate­rial de les nos­tres ter­res com la Sagrada Família de Bar­ce­lona, per què hauríem de fer-ho amb un d’imma­te­rial?