Opinió

De reüll

Si l’arbre no deixa veure el bosc

Matar el missatger és la tàctica fàcil que no soluciona cap problema

Aquest estiu hem vist els efec­tes del foc a Cata­lu­nya i els mit­jans de comu­ni­cació s’han abo­cat a expli­car el resul­tat de la irres­pon­sa­bi­li­tat col·lec­tiva i la mala gestió de la massa fores­tal. Sem­pre he defen­sat el paper dels mit­jans de comu­ni­cació i els seus pro­fes­si­o­nals, en tots els àmbits. Matar el mis­sat­ger és la tàctica fàcil que no solu­ci­ona cap pro­blema. I el del foc tam­poc. Conèixer l’abast del pro­blema és cab­dal per fer-hi front.

En aquest cas, però, els peri­o­dis­tes i els mit­jans hem de fer una reflexió. D’alguna manera el nos­tre deure davant la soci­e­tat és man­te­nir viu l’espe­rit crític, ali­men­tar la capa­ci­tat de denúncia, rei­vin­di­car en bene­fici de tots. Almenys jo sem­pre ho he entès així. El peri­o­disme de car­rer, el que es fa al dia a dia, per­met con­tex­tu­a­lit­zar i acu­mu­lar conei­xe­ment per veure a venir algu­nes situ­a­ci­ons abans no pas­sin. On eren tots aquests mit­jans, tots aquests peri­o­dis­tes, quan els bos­cos que han cre­mat eren bruts i dei­xats? On eren que no van denun­ciar l’estat lamen­ta­ble de la massa fores­tal a Cata­lu­nya? I on és l’espe­rit crític per aler­tar de la inca­pa­ci­tat que patei­xen els pro­pi­e­ta­ris per ges­ti­o­nar uns ter­renys que no els apor­ten bene­fi­cis i dels quals en poden fer ben poca cosa enco­ti­llats en una nor­ma­tiva cre­ada per sal­var un arbre, a vega­des, en per­ju­dici del bosc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.