No és cap bona notícia

No és cap bona notícia que en l’ordre del dia del Consell de Ministres del 24 d’agost ja no hi figuri la reforma del reglament d’estrangeria que hauria de facilitar les autoritzacions de treball i de residència dels menors no acompanyats que entren al país. Després d’escoltar les diferents comunitats autònomes i entitats especialitzades, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha elaborat una proposta de mínims absolutament necessaris per posar fi a la irregularitat sobrevinguda que colpeja els joves quan assoleixen la majoria d’edat i deixen d’estar emparats per l’administració. Segons la normativa vigent, un dels requisits per a la renovació els seus papers és disposar de 2.000 euros mensuals; d’on se suposa que els han d’obtenir si no tenen permís per treballar? (D’activitats marginals, de l’economia submergida, de l’explotació, i algú bé que en treu profit). Una injustícia i un contrasentit que els deixa a la intempèrie legal, després que l’Estat els ha acollit i invertit en programes formatius i n’espera –n’esperem tots, ells els primers– una trajectòria positiva quant a la seva inserció laboral i social. Per tant no s’entén per què el molt raonable canvi del reglament, que beneficiaria 8.000 menors i 8.000 majors d’edat extutelats, triga tant. Qui s’hi oposa? Sembla que el Ministeri de l’Interior, que tem l’efecte crida i vol garantir, per damunt de qualsevol dret de les persones, el de la seva expulsió. D’això se’n diu comprar el marc mental de l’extrema dreta, conscientment o no, i generar més patiment. No és cap bona notícia, i sobretot, no els oblidem.