Rentar-se la cara ‘en verd’

Aquest any, a la vall del Rift, a Kenya, només ha plogut una setmana, les llavors s’han perdut i es passa gana. Ahir recordàvem que qui paga els plats trencats del canvi climàtic no és qui malmet el medi, i avui la indignació s’enfila a nivells extrems quan tenim notícia de les estratègies de les grans companyies contaminants per rentar-se la cara en verd i continuar amb els seus insensats beneficis. (La informació procedeix de l’estudi Un risc net, d’Intermon Oxfam). Empreses com ara British Airways, Unilever, Citigroup, BlackRock, Shell i BP es comprometen públicament a obtenir zero emissions netes de carboni pel 2050, i aquest esforç que sembla ben lloable i necessari porta trampa. De quina manera pretenen complir l’objectiu? Reduint les pròpies emissions? Apostant clarament i urgentment per energies renovables? Doncs no ben bé; el pla és reforestar immenses extensions de terreny en països de rendes baixes perquè els arbres absorbeixin el CO2 que continuaran llençant a l’atmosfera, i per a això farien falta uns 1.600 milions d’hectàrees forestals noves, que és més que totes les terres agrícoles del món. Algunes coses a dir: Per què no es comença per aturar la devastació de l’Amazones, dit pulmó de la humanitat? Què passarà amb els milions de petits camperols que depenen dels seus cultius? Més crisis alimentàries? Més desplaçaments massius? Que no ens despistin: el problema són els combustibles fòssils, la terra dona menjar, les comunitats no destrueixen sinó que protegeixen els ecosistemes, la vida de tothom.