Fal·lera prescriptora
Vivim un estiu d’anul·lar viatges o trobades amb amics perquè sempre n’hi ha un o altre que està passant el virus, fa quarantena o no acaba d’estar fi. Sort que a casa nostra és fàcil escampar la boira, descobrir mons nous o retrobar vells coneguts, si és que toca refer plans.
Colera és un poble d’atractiu poc aparent, que custodia les millors platges i paratges naturals de la Mar d’Amunt: la d’en Goixa, la Rovellada, els racons de Cap Ras, la llarga de Garbet o la recòndita Carbassó. Cal recalar a l’hostal TotSomPots. Menjar-hi un bon arròs, és un acte que et reconcilia amb el suposat plat estel·lar de la costa. Sobretot si l’acompanyes amb vi o cava del Celler Hugas de Batlle, que va recuperant les vinyes de la vall. I si voleu art, les propostes de la Galeria Horizon en seran les postres ideals.
Pujar a Camprodon et reconcilia amb l’estiueig de muntanya. Arribar al pla de Cal Magre o seguir el riu Carboners amunt són opcions que fan rodó si a mitja tarda et passeges per la urbanitat del carrer València. Acull un bon reguitzell de botigues i locals com ara la pastisseria Pujol, el Pub 2000, la llibreria Anglada o l’inversemblant Museu de la Retirada, que va ser notícia perquè van acusar els seus promotors de tinença d’armes. Des de fa temps a la finestra hi ha un rètol definitiu: “Horari: Obro i tanco quan puc.” Just al portal del costat on hi havia hagut el rellotger Planas, i per vincle de família, ha obert galeria l’artista ucraïnès gironí Evdokim Perevalsky, on pinta i exposa les seves obres de títols suggeridors com ara Rapsody in blue, Teulats de França o Mar de nit. Serà un dels nous imprescindibles del carrer.
Si us cal una dosi d’Empordanet, feu cap a Fonteta, on fan els recuits que li han donat la fama i amb un nou restaurant que justifica abastament la visita: Saó, del xef Vicenç Fajardo. Cal un tomb al local del carrer Empordà 10, on les galeries Joan Prats, NoguerasBlanchard i Bombon Projects hi exposen Wifredo Prieto, Perejaume, Jordi Mitjà o Rosa Tharrats.
Qui no es vulgui moure de Girona, que faci una vesprada al Mirador de Can Pi, un restaurant camí de Sant Miquel, d’equip jove i professional. Fan cuina mediterrània amb un toc de plantes silvestres. Al vespre, es pot fer un beure o un sopar de tapes amb música.