Girona 1939

Aquest estiu he llegit el llibre d’assaig de l’historiador Joaquim Nadal Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la Guerra Civil. Ha estat una lectura assaborida amb interès per fer-me recordar les pròpies vivències que m’explicava la meva àvia quan els nacionals van entrar a la colònia de Bonmatí, d’on ella era originària. Recordo que ens explicava com els rojos es van resistir i van fer volar el pont de Bonmatí o quan revivia els moments en què els moros finalment van ocupar tota la colònia no abans d’haver-hi hagut un enfrontament ferotge. El tiroteig va ser tan esfereïdor que la gent s’amagava sota els llits per evitar que les bales poguessin escapolir-se mortalment dins d’alguna llar.

El llibre ens situa en els darrers dies de gener i primers de febrer del 1939, amb la culminació de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Girona, el 4 de febrer. Amb un ordre molt acurat, Nadal ens mostra una gran varietat de material ben escollit i pensat amb deteniment de textos i fragments de dietaris, de memòries, articles de premsa, de diferents tipologies de personatges que ens ajuden a contextualitzar aquells moments tan colpidors.

Els testimonis provenen de l’àmbit institucional, cultural, militar, tant de noms reconeguts com anònims. Tots ells descriuen en les seves memòries el patiment que van viure així com el patiment que va viure la mateixa ciutat de Girona, descrita en alguns moments en termes poètics –“la Girona dels 4 rius, les aigües verdes i tranquil·les de l’Onyar...”– i en altres en termes més objectius, com una ciutat “demacrada, freda, morta i decadent”. Per poder tenir una visió més clara, Nadal ens presenta un capítol introductori que serà una guia estricta de tot el material que el lector anirà trobant i ens afirma que “els testimonis aixequen acta d’una ciutat glaçada, buida, muda, que acaba cremant per la destrucció dels uns i dels altres”.

La lectura t’atrapa per reconèixer l’escenari de carrers, llocs i edificis concrets com la fàbrica Grober, el Teatre Municipal, Casa Marieta, Casa Boué o el pont de Pedra. T’atrapa per la varietat de material aplegat ben ordenat per capítols cada un d’ells acompanyat també d’una explicació prèvia de Nadal que situa el lector en la dimensió humana, social i civil del clima moral d’aquells dies.