Quan convé ens tapem el nas

Una crítica satírica al règim són 20 anys de presó i 20 més sense sortir del país (Abdulrahman al-Sadhan). Reclamar el compliment dels drets humans són 17 anys de presó per haver fundat una associació (Mahammad al-Otaibi) o vuit per militar-hi (Israa al-Ghomgham). Les feministes Loujain al-Hathloul, Nassima al-Sada i Samar Badawi –campanya per la conducció de les dones i contra la tutela masculina– han estat alliberades després de patir maltractaments i agressions sexuals dels carcellers i a condició que s’abstinguin de qualsevol mena d’activisme. D’altres són executats: Mustafà al-Darwish (juny 2021), Ahmed bin Saeed (agost 2021) per terroristes confessos sota tortura. L’Aràbia Saudita, passat el període de contenció per simular apertura mentre ocupava la presidència del G20, torna a desplegar un immens arsenal repressiu contra qui defensa la llibertat d’expressió, associació i reunió, i fent ús i abús del Tribunal Penal Especialitzat, creat a fi i efecte de practicar judicis sense garanties i condemnes exemplars: entre gener i juliol d’aquest any, Amnistia Internacional ha documentat 54 casos de persecució i 40 execucions. El cas és que Europa es tapa el nas i legitima l’amic del Golf via negocis. Necessita armes? Les hi proporciona i bombardeja escoles i hospitals del Iemen. Entre el 2015 i el 2019: 75.000 milions d’euros en llicències d’exportació i en el rànquing de països venedors, després dels EUA, trobem que el Regne Unit, França i l’Estat espanyol figuren en els primers llocs. Drets humans? No, faves comptades, i l’emèrit a parar-hi la mà.