Barrera, deu anys després

“L’Heribert no ambiciona / la política xarona. / S’ha jugat i ara abandona / un càrrec dut amb encert / i amb què salvà la figura / d’aqueixa legislatura / prou trista, sempre disert.” El poeta Pere IV dedicava l’any 1984 un poema elogiós a l’home que acabava de ser president del Parlament de Catalunya recuperat després del franquisme: Heribert Barrera, una de les grans figures de la política catalana del segle XX.

Aquest divendres va fer deu anys justos que el president Barrera va morir. Com a militant republicà va patir en carn pròpia la guerra, l’exili, el camp de concentració i la clandestinitat. Va allistar-se com a voluntari a l’Exèrcit Republicà i, com altres joves que eren al front, seguien treballant per la cultura, en contra del feixisme, per la justícia social i la llibertat nacional de Catalunya. Mentre es dedicava a la seva vocació, la ciència, participava en la resistència contra els nazis. El 1952 va tornar a Catalunya per assumir el lideratge d’ERC en la clandestinitat i participar en totes les iniciatives unitàries contra el franquisme.

Una llarga vida de lluita que afortunadament no serà tapada per algun estirabot fet amb la lògica cultural d’uns altres temps. Per als qui el vam conèixer de gran, el mestratge de Barrera va consistir sobretot a fer-nos veure la importància de combinar la militància cívica i intel·lectual amb l’exercici de la política institucional. Barrera, com el seu pare, va ser clau per a la història d’ERC i estic convençuda que ara estaria treballant amb convicció des del seu partit i des de les institucions trobant la millor manera d’afrontar aquesta nova etapa per estar més preparats des de l’independentisme.