Reclamen una “«sharia» blanca”

Són els seus respectius Bé i Mal en pugna, com a raça blanca/supremacista o com a martell d’heretges/gihadista, tant se val si enalteixen Hitler o Bin Laden, els uneix la munició de l’odi i la violència, es fan tutorials per internet, es copien la propaganda i comparteixen estratègies de manipulació psicològica a través de la seducció i el terror, busquen acòlits entre adolescents ingenus/exclosos/ressentits, sensibles a teories conspiradores i amb necessitat de sacrificar-se per salvar la civilització en perill per culpa de l’Altre, i a la inversa, és clar. Però en realitat, com a ardits guerrers del nou desordre global, s’admiren, s’utilitzen i es nodreixen mútuament perquè empaiten el mateix objectiu. Quin? Defensar la pàtria de les hordes musulmanes invasores? Fer pagar a Occident el seu menyspreu i eterna croada contra l’islam més pur? D’això, no se n’amaguen pas via atemptats. Però hi ha quelcom que els identifica d’una forma molt íntima: el deu de la virilitat en el sentit més masclista del terme, el que manté les dones sota estricte control per garantir la reproducció i població de les pròpies terres o espais mentals pertorbats. I, posats a competir, l’extrema dreta que es reclama cristiana se sent amenaçada pel terrorisme feminista i pretén aplicar la seva particular “sharia blanca” –l’expressió és seva– d’esposes felices i tancades a casa fabricant criatures, per no perdre ímpetu davant l’altra extrema dreta que s’ha demostrat que els té més ben posats –diuen– per defensar el patriarcat. Ells prou que s’entenen bé, les enemigues som nosaltres!