A la tres
El retorn
“S’hi han acostumat, a retallar drets i llibertats amb l’argument aquest que estarem més segurs?
Com que avui per a mi és dia de retorn a la normalitat i als articles sovintejats en aquest espai, els he de reconèixer –quin descobriment– que uns quants dies allunyat dels titulars del dia a dia ajuden, i molt, a posar distància i perspectiva. Ni els parlo de la política catalana –que continua essent tan maleïda i apassionadament complicada com sempre (bona, aquesta d’Aragonès del 2030!)–, ni del paperàs de tots plegats en la barbaritat aquesta de rentar-se’n les mans d’un dia per l’altre a l’Afganistan. Els parlo de la retallada de drets i llibertats que arran de la pandèmia hem anat assumit amb una normalitat que fa feredat. O això em sembla a mi. S’adonen de la mà de titulars de diaris i d’informatius que hi tenen a veure? M’he passat l’agost sentint-los. Els alcaldes reclamant tocs de queda pels botellots, els estiuejants havent de dur les PCR a la butxaca, els locals d’oci nocturn tancats mentre caminem atapeïts i anxovats pels carrers de la costa, la prohibició a molts països d’entrar a determinats locals si no estàs vacunat... Immersos en el titular diari, pendents de si ara el TSJC diu això o allò, de si permet tirar endavant o no aquesta mesura, em sembla que no ens n’adonem. Primer semblava que havíem d’escollir entre salut i economia, però després, com aquell qui res, entre llibertat i seguretat. Segur que havíem d’escollir entre tenir llibertats i estar segurs (sanitàriament parlant)? Segur que són necessàries tantes restriccions? O dit d’una altra manera: si és que en algun moment ho eren –que probablement sí–, no podria ser que ara els governs s’hi haguessin acostumat, a gestionar situacions conflictives a còpia de retallar llibertats? Escoltin alguns informatius, o llegeixin segons quins titulars, repassin aquests darrers mesos, i pensin en el dret de reunió, el de manifestació, el de lliure mobilitat de les persones... S’ha actuat amb proporcionalitat? Ens han retallat drets, amb l’excusa de la pandèmia? I quan aquesta se’n vagi, o hi convisquem millor, què en quedarà? M’ho preguntava aquests dies. No fos cas que a partir d’avui, altre cop pendent del dia a dia, no tingués temps de pensar-hi i ho acabés trobant normal.