En Jaumet i el senyors
Sant Hilari recorda el 150è naixement d’un emblema del poble que dona nom als Jaumets
No hi ha any que a les tertúlies de cafè a què em sumo a l’estiu a Sant Hilari Sacalm no es parli d’aquells temps en què els senyors prenien la població a l’estiu buscant fugir de la calor. En el programa de la festa major s’hi explica que va arribar a haver-hi vint-i-cinc hotels i que la vida del poble girava, després dels anys durs de la guerra, al voltant d’atendre els estiuejants, que donaven molta vida al poble. Ara la majoria d’aquells hotels han desaparegut i, tot i que encara hi ha gent que hi estiueja, no es pot dir que Sant Hilari visqui del turisme, malgrat l’enorme potencial que té com a població. El món ha canviat i aquella història dels estiuejants tal com s’havia viscut ha desaparegut del tot. En queden els records, alguns dels quals vaig recuperar a l’exposició que es va fer a l’agost per recordar la figura d’en Jaumet, de qui es compleix el 150è aniversari del naixement. Jaume Traveria i Riera, en Jaumet, era un home mut i sense cap educació que s’ha convertit en un emblema pel poble. Hi ha un emotiu poema que li van dedicar i que molts santhilariencs encara recorden i reciten, i en Jaume Fàbregas i en Toni Rossell en van fer fa uns anys un musical entranyable amb la música d’Els miserables. En Jaumet vivia de la caritat popular i a l’estiu feia d’aiguader. Anava a esperar els visitants, els portava aigua de la font en un carro ple de càntirs que li van regalar i els feia festes amb què anava passant aprofitant que passava la seva típica barretina. I sempre acompanyat del flabiol amb què es comunicava a la seva manera amb la gent. A l’hivern es dedicava a recollir llenya i excrements de cavall.
D’en Jaumet se n’han fet articles, se’n parla en llibres, té un musical i el poble li ha dedicat un passatge i una escultura. Però si és viu a la memòria popular és perquè va donar nom a una de les pastes característiques del poble: els Jaumets que es feien a can Fornés, la botiga de la plaça de l’Església (l’altra pasta típica són les Delícies). Ara el propietari es jubila. Però ha traspassat el secret dels Jaumets, que es tornen a produir i es venen a ca l’Artesà, a la Placeta, punt de reunió als estius, com ho és també la plaça del General Moragues, coneguda popularment com la plaça del penjat i que els veïns han decidit que volen remodelar per fer-la més amable. Potser no hi van els senyors, però Sant Hilari continua essent un poble ben viu.
