Les llums enmig del llostre

S’acaba l’estiu i penso com ha estat de diferent dels de la meva infància, per més que l’escenari, el Mallol, a la Vall d’en Bas, m’ofereix la mateixa imatge que fa 50 anys. No hem ajudat a espigonar, ni jugat a pedralta o cercat cargols, però, això sí, hem pogut fer la festa, mèrit no petit per a la comissió. El format, tan senzill que abans no s’hauria pas gosat plantejar: sense concert, sense ball, sense missa cantada i sense sardanes.

Malgrat tanta restricció, hem gaudit d’unes sonores bataiades, dels focs i d’un bon sopar veïnal a la plaça de l’iclèsia, amb totes les garanties de seguretat i el cel per sostre. I cap devasseli que ens xafés la guitarra! Sí, es pot festejar en ple segle XXI estalviant tecnologia, estridències i l’escampall de residus postfarra nocturna, pel pur goig de celebrar que som vius, que estem junts i que estimem el poble de la mare que ens va parir. Un record agradable.

La cara B dels dies, però, és immensament més gran i en la comarca se l’emporta l’aspecte nefast, el que acaba amb la mort d’innocents com són els ancians que es lliuren a la confiança en els altres. Tornaria a néixer deu cops i no entendria que algú que tria cuidar gent gran es prengui un paracetamol i vagi a treballar sabent que està infectada. Què hi passa per la seva baterola?

Dic això amb totes les reserves de fets que cal demostrar, només com a exemple dels centenars de comentaris acumulats en un any i mig que fan palesa la lleugeresa enmig del drama. I el que encara és més greu, les crítiques sobre els qui procurem extremar precaucions i evitar fins i tot la mala sort, que també juga. Perquè la paradoxa és que l’exèrcit d’inconscients, galions i menargues malmira els curosos, i ens toca justificar-nos per seguir duent mascareta. I no al revés!

Per a mi, la Covid no haurà deixat només un rastre de morts, col·lapses hospitalaris i penúries, sinó la constatació que l’ésser humà és bàsicament egoista, i que en una crisi pitjor estarem perduts perquè som incapaços d’actuar en bloc, abordant la situació amb intel·ligència. Dit això, no m’oblido dels meravellosos exemples de casos contraris, ànimes que brillen enmig del llostre com els estels que il·luminaven la meva vall la nit que vam poder honorar Sant Bertomeu i la nostra bruixa estimada, l’Estruga Maigarda.