A la tres
I embolica que fa fort
Preparin-se per a uns quants dies de titulars. Ahir als digitals i avui, suposo, a tota la premsa d’aquí i d’allà –avui serà un bon dia per fer comparacions– i ves a saber si també a la internacional, que les trames russes sempre fan patxoca. Han tornat els russos, sí. Ja no pas els 10.000 soldats aquells que havien de venir l’1-O a defensar una declaració d’independència que no es va defensar ni aquí, sinó ara per vincular l’entorn de Puigdemont amb operacions relacionades amb la venda de petroli rus i el finançament de l’exili. Hi és tot: Rússia, la Xina, empresaris sospitosos, serveis d’intel·ligència, missatges encriptats, finançament il·legal de partits... Què volen que els digui. A mi em fa l’efecte, com li recorda el fiscal anticorrupció al jutge que furga i furga i no troba res, que el que aquest està fent és una investigació prospectiva poc fonamentada. La mateixa Guàrdia Civil ho deixa clar, com n’estan de fonamentades les seves conclusions: “Pel context dels missatges [trobats al mòbil de Josep Lluís Alay] en aquests negocis [els del petroli] hi podria haver una participació de l’entorn de Puigdemont.” Ai las! La base, ja ho veuen, és el context. Tampoc deixa de ser curiós que fos ahir, el mateix dia que es va saber que la fiscalia renyava el jutge i li deia que no veu prou clara la seva investigació sobre Tsunami Democràtic per anar a l’Audiencia Nacional, i que en aquest cas s’han vulnerat drets dels investigats; que fos el mateix dia, deia, que sabéssim de la nova trama russa. Ja veurem com acaba. A mi em fa la mateixa flaire que les acusacions de terrorisme a Tamara Carrasco. I per això no deixo de preguntar-me quants diners, quants esforços, quantes hores i quantes altres coses ens costen a tots plegats algunes d’aquestes investigacions que acaben en res. Més enllà, és clar, de sumaris i informes que semblen pensats perquè la premsa –determinada premsa– hi suqui pa llegint-hi converses intranscendents que res tenen a veure amb el cas que s’investiga. Ja veurem com acaba. Ara busquen i busquen. A l’1-O les urnes hi eren i no les van trobar. No fos cas que per això ara de trames en realitat no n’hi hagués cap però que en trobessin.