R+D+i en xiclets

L'empresa britànica Revolymer ha anunciat que després de cinc anys d'experiments amb dos polímers de propietats oposades, que han costat uns 12 milions d'euros, ha creat un xiclet com els que estan a la venda però amb l'avantatge que és biodegradable i que es pot desenganxar de voreres, sabates o cabells mullant-lo amb aigua. La inversió en aquesta R+D+i ha estat prou alta per crear dubtes sobre si la comercialització d'aquest producte arribarà a ser rendible, però en favor seu hi ha que estarà molt ben situat en el mercat quan el procés de globalització de les prohibicions de tota mena vagi estenent la de mastegar xiclet que Singapur va estrenar fa divuit anys.

També juga en favor seu la història del xiclet, que en la versió original (en les actuals es fa servir una base de plàstic neutre, l'acetat polivinílic) és un polímer gomós que s'obté de la saba de l'arbre Manilkara zapota i que rosegaven els indis de l'Amèrica Central, al qual era molt aficionat el general mexicà Antonio López de Santa Anna (el de la batalla d'El Álamo). Se'n va fer dur un carregament a Nova York en un dels seus exilis i va suggerir a l'industrial Thomas Adams provar de fer-ne un substitut barat del cautxú. Van fracassar fent-ne pneumàtics de bicicleta, però l'Adams Chewing Gum es va fer la barba d'or amb el xiclet de mastegar, que el 1888 ja venia en màquines expenedores. Revolymer negocia vendre l'invent a alguna gran companyia del sector, com Wrigley, que de màrqueting en sap un niu: el 1915 el seu fundador va enviar tres xiclets de menta a tothom que figurava en les guies telefòniques dels Estats Units, aconseguint en poc temps ser el primer del ram.