Lloret: Balanç estival
Per diverses circumstàncies, cada estiu, des de fa anys, la temporada turística resulta més curta i els empresaris ho tenen difícil per recuperar les inversions que han de fer per augmentar o, almenys, mantenir el prestigi dels seus establiments. Per això no tothom s’hi arrisca. Els últims temps la pandèmia ha acabat d’agreujar la situació.
Aquest any semblava que es podria oblidar ja el desastre que significà el 2020. I, efectivament, hi ha hagut, amb els seus alts i baixos, pros i contres, permisos i prohibicions, més ambient i activitat. Gent del ram explica que el mes d’agost ha anat bé. Però, és clar, no ha estat igual per als grans hotels que per als hotels petits. I, com deia un hoteler, vint o trenta dies de l’agost no salven una temporada i menys un any. Les grans cadenes han obert alguns establiments i n’han deixat d’altres tancats. S’ha inaugurat la remodelació d’algun hotel, com l’Azure, de 411 habitacions i unes previsions que no s’han pogut complir.
D’altra banda, el canvi que s’ha produït amb el turisme que arribava ha generat nous problemes com el de l’aparcament. Els touroperators no han pogut enviar els seus clients, en general, ni per autocar ni per avió. El contingent humà ha estat substituït per turisme de proximitat o per algun altre que ha resultat conflictiu. Hem sentit parlar, enguany, molt de francès. Els coneixedors adverteixen que, sovint, es tractava, però, de turisme francès algerià, amb costums i menjar diferents i, amb tots els respectes, més baixa qualitat. Poca perspectiva de guany, doncs. El turisme de proximitat ha vingut amb cotxes particulars.
De cop i volta Lloret s’ha trobat envaït per vehicles l’entrada dels quals es feia amb lentitud i fila índia des de bastants quilòmetres abans i resultava difícil, després, trobar lloc on estacionar-los. L’Ajuntament ha intentat alguna solució provisional, però ha resultat deficitària.
Amb tot, cal destacar l’esforç d’algunes empreses de restauració que han procurat donar un bon servei i que han incentivat l’acollida dels visitants. Les terrasses de la façana litoral en són un exemple. Escrivim aquest petit flaix d’urgència quan enfilem el final de l’estiu i quan alguns encara somien un allargament de la temporada.
