El valor de les dones de l’11-S

Regina Wilson tenia 32 anys quan l’11 de setembre del 2001 el seu parc de bombers, el 219, situat a Park Slope, a Brooklyn, va rebre l’avís d’emergència. Feia tres anys que la Regina era bombera: havia deixat la feina en una immobiliària pel que és una institució a Nova York. És de les poques dones que surt amb el camió. D’aquell dia hi ha una foto en què se la veu refrescant-se el cap amb l’aigua que raja d’una mànega. Explica la seva història en el documental sobre les dones que van sobreviure l’11-S de la cadena ABC . També expliquen les seves la reportera Nina Pineda, la policia Judy Castro, Genelle Guzman –que va passar 27 hores ensorrada sota la Torre Nord– i la militar Marilyn Mills –que treballava al Pentàgon. És el primer cop que escolto el testimoni en femení de l’11-S sense el biaix victimista i sentimental que defineix la dona en les tragèdies; un rol relegat a cantar l’Amazing Grace en els memorials. Tampoc són les heroïnes seguint l’èpica americana d’hissar la bandera. És la seva veu que compta, l’impacte del que van viure i com ho han fet 20 anys després. També hi ha llàgrimes, però no de les que ens fan fràgils, vulnerables, sinó fortes i resilients. És aquell valor, admirable, que empeny les dones a tirar endavant, o com deia la Teresa Pàmies en relació amb les dones després de la guerra, sobretot les mares, “com van refer el cos social, com van aconseguir superar el desastre”.