Ventilem la casa

Quan ets molt jove sols moure’t en estats d’ànim desiguals. Un dia pots considerar que ets capaç de qualsevol cosa i un altre, que costa fer forat, que serà complex trobar el teu lloc, que és dificilíssim dur a terme allò que et fa il·lusió. És cert que també hi ha els contextos, n’hi ha de més favorables i n’hi ha que no ho són gaire o gens, però el més habitual en el nostre entorn és que la qualitat suri i tingui visibilitat i impacte. Pot tardar més o menys –pel que ho desitja, se sol fer llarg el procés d’enfilar l’agulla–, però posem-nos un punt optimistes: la meritocràcia, encara que sigui en quota de mínims, apareix. Així que és millor creure que es pot caminar endavant i no només en cercle.

En totes les generacions hi ha hagut de tot: bona gent i gent grisa, alguns mediocres, d’altres prepotents i també persones amb una gràcia especial i que marquen la diferència en positiu, que aporten valor i fan que les coses agafin una altra volada. Sense ells, el món seria més decadent i avorrit, així que és important posar èmfasi en aquesta gent, perquè solen fer avançar la societat i generar una realitat més atractiva, dinàmica, divertida, culta, esperançadora… Aquesta introducció és una prèvia per enumerar algunes persones que val la pena seguir, perquè mai ens hem de cansar de posar llum a qui pot fer-nos créixer socialment, a qui ens posa en qüestió i a aquells qui són capaços de capgirar l’acceptació d’allò generalitzat. Què tenen en comú? Doncs que fa poc que han iniciat la seva carrera professional o bé que és lògic preveure el seu reconeixement a l’alça.

Començo amb un punt de trobada com ho és el digital de cultura Núvol, on podem llegir textos lluminosos, com ara els del Joan Burdeus, l’Oriol Puig Taulé, la Carlota Rubio, l’Agus Izquierdo i la recent arribada Montserrat Dameson. També val la pena el digital Catorze, on, entre altres veus, la Clàudia Codina ens regala els seus escrits. Seguint amb una línia similar, el podcast Gent de Merda, on la Clàudia Rius, la Paula Carreras, l’Ofèlia Carbonell i la Rita Roig fan setmanalment un programa que flueix de forma hàbil, que et fa desaprendre alguna idea preconcebuda i et trastoca amb un somriure còmplice.

I si parlem de podcasts és evident que cal destacar La Sotana de l’Andreu Juanola, el Magí Garcia, el Joel Díaz, el Manel Vidal i l’Enric Gusó, que ja ha trencat esquemes, però que té tots els números per rebentar els paràmetres convencionals de l’star-system nostrat. En l’audiovisual l’esperança és també en llocs com ara el Canal Malaia, on, per exemple, la Juliana Canet i la Laura Grau estan emergint com a figures. I no puc deixar de destacar un fenomen com El Soterrani, on humoristes com el Marc Sarrats i la Charlie Pee s’han erigit en veus imprescindibles.

Podria seguir dient noms d’àmbits diferents –només he destacat persones que tenen projecció pública a les xarxes i en mitjans– i, de ben segur, tots coneixem persones que truquen a la porta i que el seu moment ha arribat per fer coses grans. És l’hora, sempre ho és, però ara més que mai, que ventilem la casa, que els fem confiança, perquè és urgent i necessari generar un nou paradigma.