La pèrdua de drets

Vaig tenir la mal pensada d’agafar l’autopista des de Girona fins a Barcelona el diumenge 5 de setembre a mitja tarda per una qüestió que no es podia posposar. Em feia fins i tot una certa il·lusió pensar que m’estalviaria més de 18 euros, que era el que acostumava a pagar en els peatges, d’anada i tornada. Ha estat tota una vida de pagar per circular i ni plantejar-se agafar el que en deien vies alternatives però que en el millor dels casos doblaven el temps necessari per fer aquests 100 quilòmetres. Per tant, un pas endavant saber que ja no haurem de pagar, almenys de moment, perquè si fem cas a algunes veus molt barceloninocentristes aviat els del territori tornarem a passar per caixa. Van ser més de dues hores i quart per fer un trajecte d’una hora. Certament era un diumenge de tornada a la gran ciutat des de la Costa Brava i en èpoques de pagament també hi havia cues i retencions. Però va semblar que no s’hi havia pensat gaire o que si s’hi havia pensat no s’havia estat gaire eficaç a l’hora de trobar-hi solucions. No em vaig estar de malpensar –ja em disculparan les autoritats– si no s’havia fet una mica expressament per fer-nos veure el que ens espera. De pagar, acabarem pagant, encara que sigui amb impostos, però amb el que han tret de les concessions cal exigir-los la tornada en perfectes condicions de l’asfalt i el desmuntatge dels peatges. Ja ho veurem...

Tot això em va portar a pensar que en aquests divuit mesos de pandèmia alguns potser ens vam estalviar peatges però que tots plegats hem perdut moltes coses pel camí. Ens van restringir drets fonamentals en un primer moment. I ho vam acceptar. Però han continuat les restriccions fonamentals i això, ara, ja és més discutible. Però el pitjor de tot és que s’ha impregnat un cert autoritarisme fora de lloc arreu i que des d’administracions públiques i privades han aprofitat la Covid per fer passar el clau per la cabota. S’han carregat la presencialitat. No ens volen als CAP, cal aconseguir cita prèvia amb les administracions per tramitar qualsevol paper i sempre reben els més febles, per temes d’economia o d’edat. Fins i tot per presentar denúncia t’exigeixen cita prèvia. A caixes i bancs els ha anat perfecte perquè ja ni et volen a l’oficina, si no l’han tancat ja, i estan reduint serveis essencials que afecten drets adquirits. Haurem de dir no. Aprendre a dir no!