La taula

Amb la perspectiva de la taula de diàleg/negociació, aquesta setmana esdevé clau per a la política catalana després del maldecap que suposa la setmana postdiada per als polítics sobiranistes. En els últims anys hi ha hagut un toc d’atenció dels manifestants –protagonitzat per l’ANC– al president de torn. “President, faci la independència”... Una petició de la presidenta de l’ANC adreçada a Pere Aragonès en format exigència com si la petició fora bufar i fer ampolles. A Artur Mas, l’any 2012, li demanaven que s’oblidés del pacte fiscal i reclamés un estat propi. Dos anys més tard, Carme Forcadell, també en nom de l’ANC, li va reclamar aquell popular: “President, posi les urnes.” Tampoc ho va tenir fàcil el llavors president José Montilla quan va haver de sortir amb la cua entre cames d’una manifestació de l’Onze de Setembre en què participava i on el crit era únic i exclusiu per demanar la independència; cosa que li va fer intuir una veritat com un temple i que ha quedat per a la història, perquè ja veia que a Catalunya podia créixer la desafecció. La Diada del 2021 no ha estat una jornada fàcil per als polítics independentistes, que a partir d’ara hauran de gestionar el clam d’un carrer escèptic i expectant pel futur de la independència.

La setmana és clau, perquè, acabin com acabin les conclusions de la taula, el prestigi i l’augment de credibilitat d’Aragonès estan en mans del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Fins ara, amb grans dosis de bona fe, ERC, ha fet pujar el prestigi de Sánchez. Exemple: l’aeroport del Prat. Estratègicament Sánchez va disminuint dia a dia el paper del president català. Com a estratègia, el PSOE voldria un president català estable i sota vigilància permanent del govern de l’Estat, com va fer Suárez amb Tarradellas, per posar un exemple. Ara, amb la taula, Sánchez, té una bona oportunitat per engrandir i estabilitzar la figura d’Aragonès. De moment, des de La Moncloa no s’ha fet.