Inflamables i fugaços flocs d'estiu
A l'estiu tota cuca viu i tothom qui té una cosa a dir, la diu. Com podeu veure, es tracta d'una nova versió d'aquesta clàssica dita catalana, adaptada als temps que corren, en què sembla que les reflexions no es poden contenir ni madurar gaire temps sinó que s'han de deixar anar com si fossin dimonis que ens cremen per dins. Així sembla que ho ha fet el conseller Antoni Castells qui, en l'entrevista publicada diumenge passat a l'Avui i a El Punt, explicava que renuncia a anar a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament i que vol accentuar el seu posicionament catalanista al PSC. Dues decisions que semblen contradictòries, perquè com es pot accentuar el catalanisme del PSC si un dels màxims representants d'aquest corrent intern renuncia a formar part de les llistes que els ciutadans han de fer seves? I si el que vol és prendre posicions amb vista a un futur congrés del partit, per què ho explica a tres mesos de les eleccions en què el seu partit s'hi juga més del que s'ha jugat mai en un context d'alta competència nacionalista? Si hagués volgut passar alguna factura pendent, no hauria estat més oportú.
Uns altres que sembla que pensen a raig i en veu alta són els líders dels partits que proposen la formació d'una gran coalició independentista. Primer, el trident Laporta-Bertran-López Tena proposa un front independentista d'ampli espectre i Carretero fa el ronso. Després, el líder del Reagrupament, mirant cap a l'ERC d'on en va sortir esgarrinxat fins a les orelles, assegura que a mitjans de setembre hi haurà acords materials sobre aquesta qüestió i s'oblida que, a quaranta dies dels comicis, qualsevol acord de coalició ha d'estar fet i pastat. I, finalment, Joan Laporta proposa a Carretero que Reagrupament lideri les llistes de la gran coalició a Girona i Lleida i d'aquesta manera dóna a entendre que exclou ERC, cap on Carretero mirava amb ulls reconciliadors, i que el front ampli quedarà reduït a dos dits de front.
Tot plegat són flocs d'estiu: matèria volàtil que s'encén amb la mateixa facilitat amb què es deixen anar i que per poc que algú badi poden acabar provocant incendis de proporcions incalculables.
