La coalició enemiga

Ja no calen culpables, sinó salvadors. Algú que arregli aquest desori en què s’ha convertit el govern d’ERC i Junts. Fa mesos i mesos que se’n parlava, de la taula de diàleg, i fa pocs dies es va optar per rebatejar-la amb un canvi de complement i passar a anomenar-la taula de negociació, però ara resulta que, més enllà d’això, no hi havia res més, el govern de coalició tenia tots els deures per fer. Durant tot aquest temps ni han parlat de l’agenda, ni de l’ordre del dia, ni dels membres de la delegació catalana, ni de res. Mesos i mesos mirant-se de reüll i han acabat guenyos. En un context en què la repressió s’agreuja i en què els efectes de la crisi econòmica a causa de la Covid faran aflorar més llars trencades, ERC i Junts no han estat capaços de pactar entre ells ni tan sols els membres de la delegació catalana. Aragonès no ha donat un cop d’autoritat, sinó de desesperació 24 hores abans de la trobada i Sànchez, el negociador, ha tret i amagat les cartes que porta marcades i ha fet posar nerviós fins i tot membres del mateix partit. I tot amb quin objectiu? Beneficiar el país? No, més aviat derrocar l’adversari. Junts i ERC s’han exposat massa aquest cop i han demostrat tota la seva vulnerabilitat i febleses amb mitges veritats i jocs malabars. Són enemics i així no es pot governar en coalició.