Campanya electoral permanent

Ha passat la Diada, l’anomenada taula de diàleg o de negociació i ara vindrà el plat fort de la política catalana. S’espera per a la setmana vinent el debat de política general que teòricament ha de servir per obrir el curs parlamentari. Ara per ara aquest debat desperta poc entusiasme. Els arguments dels grups polítics s’han mostrat a la taula i a la Diada, amb la conclusió que ERC i JxCat seguiran junts al govern, tirant-se els plats pel cap i enfrontats sense que la sang arribi al riu per moltes crisis de govern que s’organitzin. Mentrestant, l’oposició està a l’espera d’on arriba la baralla. En el debat de política general, JxCat i ERC intentaran refer ponts malgrat que la ciutadania ha perdut la confiança que a curt termini hi pugui haver la unitat suficient de l’independentisme i que amb la direcció que sigui es pugui anar per feina. En la política sovint es reflecteix més que en altres societats que la campanya electoral és permanent. En les prèvies i en la post-taula de diàleg hem vist tots els símptomes de campanya. ERC apostant per una negociació amb l’Estat encara que tot plegat sigui limitat i JxCat per una confrontació fictícia i poc real. Tant els uns com els altres tenen difícil d’explicar l’actual comportament. L’any 2017, l’actual i llavors secretària general d’ERC, Marta Rovira, va advertir Carles Puigdemont que no convoqués eleccions i que resistís per proclamar la independència. Un comportament molt diferent del que manté ara el partit que segueix dirigint. Tot i la sensació, la campanya electoral real avui és impossible. El president de la Generalitat no pot convocar eleccions fins a finals de desembre i tampoc es deixa entreveure que vulgui ésser sotmès a una qüestió de confiança al Parlament, en què malgrat totes les crítiques seria avalat pels vots de JxCat i lògicament del seu grup d’ERC i fins i tot per la CUP.