Tribuna
Instagram i la pressió estètica
Diversos estudis estan posant el focus en la pressió que algunes xarxes socials provoquen en el jovent i sobretot en les noies. Instagram (IG), per exemple, és una de les més destacades. I és que alimenten la comparació i alhora estableixen uns cànons de bellesa que generen una pressió estètica terrible que respon a un sistema patriarcal de control i cosificació de les dones. Sobretot en l’adolescència, que segons l’OMS és una etapa de gran potencial però alhora també de grans riscos sobretot perquè el context social pot tenir una influència determinant. I les xarxes socials es constitueixen com a part del seu context. De fet hi ha moltes investigacions que demostren una relació directa entre el temps que passen els i les adolescents a les xarxes i el seu estat emocional. Com més temps, més nivells d’estrès, ansietat, depressió...
En aquest sentit deixeu-me exposar la teoria de la comparació social, que ens pot ajudar a entendre una part d’aquest fenomen. El psicòleg Leon Festinger (1954) va desenvolupar aquesta teoria que es basa en la idea que els individus determinen el seu propi valor social i personal basant-se en les comparacions amb la resta. Segons aquesta teoria, la comparació sorgeix com una tendència natural que ens ajuda a poder establir el nostre lloc en el món i fins i tot la nostra identitat. De fet, comparar-nos és quelcom natural, automatitzat, i ho solem fer amb gent amb qui tenim alguna cosa en comú. Això ens pot oferir una gran motivació per millorar i alimentar una imatge positiva pròpia (poden ser beneficioses i inspirar-nos), però també pot afectar el nostre estat d’ànim i minar la nostra autoestima, perquè mai ens veiem tan bé com les altres.
Tot això no es pot destriar de la pressió estètica que patim les dones des de molt abans ja de l’existència de les xarxes socials. Instagram, per exemple, és un espai on s’amplifica aquesta pressió, ja que hi ha una exposició a l’ideal de bellesa des d’una mirada molt restrictiva i, per descomptat, extremament patriarcal, que pot influenciar molt en l’autoconcepte de les joves. De fet seria com si la vàlua d’una dona depengués únicament de la imatge que ofereix. Les dones sota cultures patriarcals són avaluades i categoritzades en funció de la seva aparença. De fet, sabem que durant l’adolescència les noies fan un major ús d’aquestes xarxes socials com Instagram i comparteixen més materials. Són més jutjades pels patrons masclistes, que tan sols generen frustració i dinamiten l’autoestima.
Els ‘likes’ són els motors de les xarxes socials com IG i un m’agrada és viscut com una aprovació de la comunitat i a la vegada una font de plaer. De fet, estudis de neuropsicologia confirmen que els likes activen una part del cervell relacionada amb la recompensa molt vinculada també amb les conductes addictives com l’alcohol i les drogues. Augmenten l’autoestima, però les respostes neutrals o negatives tenen un gran efecte negatiu en l’autoestima i autoconcepte.
Aquesta vigilància corporal és un tipus de violència estructural que les noies pateixen de manera constant. I tot això acaba provocant un fort descontentament d’elles envers els seus cossos.
És clau que expliquem tot això a les nostres nenes i noies perquè entenguin quin és l’univers digital amb què interactuen i alhora deixar espai perquè estiguin connectades amb el món virtual però amb una bona base: l’autoestima i l’autoconcepte. Aportar valors més enllà de la imatge física serà essencial des de la primera infància, ja que no podem esperar a començar a fer-ho en l’adolescència perquè llavors ja anirem tard. Desconstruir el model patriarcal i descarregar de pressió les nenes o les noies també serà essencial, així com oferir eines per a una bona gestió de les xarxes. Esdevenir un model per al nostre jovent, per exemple en el temps i la forma d’ús, també serà essencial. La psicoeducació serà un ancoratge clau per a aquests moments tan complexos de construcció de la identitat, perquè al final l’ús de les xarxes és el símptoma de quelcom més profund que té més a veure amb el nostre benestar emocional.