ARA TORNO
Por de pel·lícula
A part de motivacions més o menys artístiques, convindrem que majoritàriament anem al cinema per passar una bona estona, per entretenir-nos, fins i tot per passar, a l'estiu, una estona a la fresca, encara que sigui per veure l'enèsima estúpida pel·lícula americana (per evocar un títol recent de la inesgotable producció de la indústria cinematogràfica nord-americana). D'altra banda, si vas a veure alguna obra de cinema social, de realisme cinematogràfic, o les últimes novetats de les cinematografies de moda en cada moment, des del cinema iranià fins al coreà, passant per l'israelià o l'egipci, ja saps per què hi vas i què pots trobar. O sigui, alguna petita meravella o algun totxo difícil de pair. També es pot transitar, dificultosament, per cert (la indústria i l'exhibició són així), per cinematografies o autors prou interessants a mig camí de Hollywood i de l'exotisme, com són el cinema francès o l'italià o cineastes dels més diversos racons d'Europa. Les motivacions i les raons per anar al cinema són diverses, evidentment. Això sí, convindrem també que ningú va al cinema perquè l'intimidin, el maltractin, el manipulin i li facin por. Això és el que fa el gremi d'exhibidors de cinema des de fa uns mesos, almenys en uns quants cinemes de Barcelona. Pagues l'exagerat preu de l'entrada, entres, tot i això, content a la sala i, abans que comenci la pel·lícula, et fan els anuncis comercials de rigor. Però últimament n'hi colen un de la mateixa patronal en què, sobre unes imatges de sales de cinema buides i tètriques, una veu tràgica diu: “Si la futura llei del cinema s'aprova tal com està redactada actualment, no podràs veure algunes de les pel·lícules que t'acabem de presentar”. Ui, sí. Deu ser que el conseller Tresserras ha decidit impulsar aquesta llei perquè la gent deixi d'anar al cinema, les sales creïn teranyines, els empleats quedin a l'atur i els exhibidors s'arruïnin. Per sort, tot seguit va començar la projecció de Toy Story 3, doblada al català (i en dues dimensions, és clar). I penses: sí, senyor exhibidor, per a això s'ha fet la llei del cinema. Gràcies.