Tribuna
Aeroport? Aena? Ai!
Potser per falta d’informació solvent. Potser perquè, de Madrid estant, no acabem d’entendre com ha de ser el futur immediat d’una “Catalunya triomfant”. La triple A del títol pot ser un certificat d’ignorància sobre el present i el futur del meu país d’origen. “Valdria més callar! Que tots calléssim!”, com ens recomana el poeta? Els vells repapiegen: en soc conscient, però, en aquest cas, voldria dir-hi la meva I ho faré a partir d’un llibret: I Jornades d’Estudis sobre el Baix Llobregat (Martorell, 1982). (L’endemà de les tals jornades, que van tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat, la capital de la comarca, entre el 16 i el 21 de febrer del 1981, va ser notícia el 23-F, el de Tejero recitant allò de “Todos al suelo, ¡coño!”, una de les grans aportacions líriques del sector colpista de la Guàrdia Civil).
Dies abans, a Martorell, el catedràtic de geografia de la Universitat de Barcelona J. Vilà-Valentí havia parlat sobre L’originalitat comarcal del Baix Llobregat, text que no crec que hagin llegit els promotors del projecte d’AENA per a l’aeroport (del Prat), amb frases com ara “el Prat de Llobregat lluita simplement per mantenir-se dins de l’àrea deltaica”, o bé “l’existència propera de Barcelona i la seva aglomeració esdevé un fet molt important, a voltes decisiu. […] Vitalitza i desordena al mateix temps […]. La responsabilitat de la construcció de la comarca recau, especialment, sobre la comunitat comarcal, que ha de definir uns objectius i uns mitjans, amb el suport sempre d’una il·lusió dinamitzadora i positiva […]”.
Un dels eixos de les jornades va tenir com a protagonista l’enyorat Jaume Codina, ja aleshores autor de dotze monografies sobre la comarca. Aquell gran pedagog, que també havia estat –en temps de negra nit– alcalde pratenc, va ser tothora l’eix de la reflexió col·lectiva sobre el present i el futur de la comarca. (Seria interessant que els poders polítics, que suggereixen amb tanta frivolitat la proposta d’ampliació de l’actual aeroport pratenc, repartissin, si cal també en versió castellana, els principals llibres de qui va ser el nostre primer president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).)
Voldria, però, cridar l’atenció sobre la conferència del professor Oriol de Bolòs La vegetació del Baix Llobregat. Suggereixo la distribució urbi et orbi del text sencer d’aquesta conferència per tal que els que defensen la proposta d’Aena-govern de l’Estat sàpiguen la barrabassada ecològica que volen estimular. Ja s’ha fet molt mal a la comarca: “Un dels processos més greus dels darrers anys a tot el Baix Llobregat, tant al litoral com a l’interior, ha estat la urbanització del bosc i d’altres paisatges abans poc alterats. […] Hem vist que l’home ha transformat pregonament el paisatge primitiu i que el canvi s’ha accelerat d’una manera extraordinària els darrers anys […]. Hem de pensar que el país no és pas nostre, de la generació actual, d’una manera exclusiva, sinó que tenim obligacions evidents envers la gent que ha de venir. […] La conservació de la terra representa el manteniment de les potencialitats per al dia de demà. Si deixem que la terra es perdi, el país es transformarà en un desert rocós, on no serà possible de fer viure res […].”
Recomanació especial al resum sobre els Plans d’ordenació del territori pendents d’aplicació al Baix Llobregat, en un debat amb el guiatge de l’arquitecte Miquel Roa. Llegim al resum: “Al llarg del col·loqui, havien sorgit també temes importants com el de la manca d’espais verds a la comarca, l’escassa atenció envers el patrimoni històrico-arquitectònic, la depressió del delta i l’extracció abusiva de les aigües subterrànies, la necessitat de fer una política de defensa de les platges” (p. 82).
El professor Carles RiBA I ROMEVA, que va ser alcalde de Sant Joan Despí i, més tard, president del CECBLL, va redactar un apèndix amb dades rigoroses i d’interès encara viu sobre Plans d’ordenació del territori pendents d’aplicació al Baix Llobregat. Què opinen els promotors del projecte d’un aeroport remodelat sobre aquelles consideracions? No tenim dret a assistir a un debat obert, públic, sobre el projecte, de conseqüències tan greus, i segurament irreversibles?