La rectoria de Penedes
Per Llagostera va circular el rumor que el Bisbat s’havia venut l’ermita i la rectoria de Sant Ampeli de Penedes. L’operació també inclouria la venda del mas Torres (d’una altra propietat), just al costat de la capella. Després d’unes quantes consultes, vaig aclarir que una empresa de Cassà havia comprat can Torres i el seu propietari, a títol personal, la rectoria. I el Bisbat li ha fet una cessió d’ús de l’ermita que podrà continuar acollint actes religiosos, és a dir, misses, casaments, batejos... Ja fa un temps, el Bisbat va segregar els espais de culte dels habitatges dels capellans per poder vendre-ho per separat i fa anys que va compensant l’economia i els pressupostos diocesans amb la venda de propietats com aquesta rectoria. El patrimoni immobiliari de l’Església és immens i el van posant al mercat per anar fent quadrar els comptes, en vista de la davallada de fidels i, per tant, d’ingressos. Però en casos com aquest sorprèn desagradablement la facilitat amb què han venut a un particular una finca que al llarg dels segles s’ha destinat a fins socials, religiosos, educatius i, sobretot, a donar cohesió al veïnat. A més, hi ha un fet que hauria de fer replantejar aquesta venda. El terreny per construir la rectoria el va donar la família de can Llambí (l’any 1864) i aquest llinatge, que porta segles arrelat al veïnat de Penedes, també hauria pagat el material (conserven les factures) i els veïns haurien posat la mà d’obra per construir la rectoria. Per tant, és un bé de la comunitat. Al seu temps l’ermita també la van aixecar els veïns de Penedes. Desconec si el Bisbat havia immatriculat la finca aquests darrers anys, però en qualsevol circumstància, abans de vendre-ho a un particular, per què no es va oferir primer al municipi? No hi ha opció al dret de tempteig?
La política del Bisbat amb el patrimoni de l’Església és desconcertant. De la parròquia de Llagostera depèn Santa Seclina, que pertany al terme municipal de Caldes de Malavella. Durant anys i fins el 2005, la rectoria, ampliada, va ser una casa de colònies que depenia de les tres parròquies de Blanes. Quan aquestes ho van deixar es va iniciar una degradació de l’edifici i de l’entorn que ha estat imparable, malgrat els esforços inicials del rector de Llagostera per blindar l’accés. Avui, l’antiga rectoria i l’església d’aquesta històrica parròquia són, tot plegat, una gran ruïna i una vergonya.
