Opinió

De reüll

La capsa dels records de l’1-O

Ens tornarem a il·lusionar de manera col·lectiva com vam fer-ho l’1-O?

Arran de la detenció i posada en llibertat del president Carles Puigdemont a l’Alguer, se’m va obrir la capsa dels records dels esdeveniments que es van succeir els mesos de setembre i octubre del 2017. I vaig sentir la curiositat de mirar les fotos guardades al mòbil de les mobilitzacions massives que es van fer a la ciutat de Girona en els dies clau de setembre i, molt especialment, les de la jornada del referèndum de l’1-O i també les dels dies posteriors. A les imatges, que tot i ser de fa només quatre anys em van transportar de cop a una època pretèrita, potser per l’efecte de temps aturat que ha tingut la pandèmia, hi veig les riuades de gent de totes les edats i condicions que, vestits amb les estelades, van omplir, dia sí dia també, els carrers de Girona amb la convicció de protagonitzar uns capítols que passarien a la història de Catalunya. El to reivindicatiu però contingut de les marxes, els gestos transgressors en els preparatius del referèndum; l’excitació i l’alegria amb què va començar la jornada de l’1-0 i la tristesa i la indignació per la violència policial que s’hi va desfermar. I em pregunto, què se n’ha fet, de tota aquella energia? Ens tornarem a il·lusionar col·lectivament de la mateixa manera? Sento enyorança pel que podia haver estat. L’any vinent, per aquestes dates, me les tornaré a mirar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.