Traspàs urgent

Renfe ja fa molts anys que s’ha convertit en una tortura per a aquells qui l’han d’agafar cada dia. El caos per la vaga de maquinistes d’aquests dies és una prova més –si és que en calien més– que els serveis de proximitat gestionats a 600 quilòmetres de distància són un desastre.

No s’han complert els serveis mínims i no s’ha reaccionat davant les incidències; dijous hi havia andanes plenes de trens atapeïts de passatgers... sense maquinista. No s’ha tractat els usuaris amb respecte, i això no ha fet res més que començar. Demà torna a ser jornada de vaga i en els propers dies n’hi haurà sis més. És obvi que Renfe hauria de garantir la prestació dels serveis mínims durant les jornades de vaga que falten, però també és cert que, encara que ho faci, això només serà un pedaç, perquè el problema no és puntual sinó endèmic.

L’Estat ha de traspassar immediatament Rodalies al govern de Catalunya, un traspàs que fa anys que es reclama, perquè ho diu la lògica: el servei ha d’estar sota el paraigua de Ferrocarrils i que sigui la Generalitat qui gestioni la xarxa ferroviària que la ciutadania fa servir cada dia per anar a treballar.

Aquesta sí que és una urgència de país, i no l’ampliació d’un aeroport que no responia a cap necessitat més que a la de les empreses de l’Íbex 35 que encara viuen del desarrollismo. Construir República també és això: aconseguir les competències que encara ens falten i gestionar-les millor del que les gestionava el govern espanyol centralitzador. Això darrer no costarà gaire.