La terra necessita científiques

La terra les ha criat i la treballen plantant cara a sequeres, inundacions i altres malvestats del canvi climàtic, conserven les collites, llauren, cultiven i s’ocupen del menjar i de la família. Les dones constitueixen el 43% de la mà d’obra agrícola i en alguns països d’Àfrica, més del 60%, malgrat que amb prou feines tenen accés a la propietat dels camps, als crèdits o als mercats a causa d’uns impediments legals i culturals que perpetuen la desigualtat de gènere –sovint se’ls impedeix heretar–, i això que està demostrat que el seu empoderament millora els resultats i beneficia tota la comunitat. És hora de posar fi a aquests atavismes discriminatoris que frustren el progrés col·lectiu perquè el cert és que són moltes les que aporten coneixements científics i tecnològics per millorar els recursos en contextos poc favorables. A Planeta Futuro llegim el repte d’Elisabeth Apuseyine, de Ghana, de fer viable un sistema de reg utilitzant aigües residuals domèstiques tractades amb filtres naturals; la senegalesa Aminata Sarr combina motobombes solars amb mètodes tradicionals per no dependre de la xarxa elèctrica; Roselyne Sadya, de Burkina Faso, intenta aplicar la tècnica de la humectació i l’assecament alterns per millorar la qualitat del sòl. N’hi ha moltes altres, totes estan preocupades per la sobreexplotació dels aqüífers en temps de pluges insuficients o inestables, totes pensen en preservar la biodiversitat i en la vida de les generacions futures, són un poderós motor en la lluita contra la gana i l’empobriment que no hauria de ser menystingut.