Denuncia tu si pots

A tu, que només et creus les dones violades, maltractades o assetjades si es planten davant un policia a denunciar els fets, que vius convençut que aquelles que no delaten l’agressor és perquè no deu ser per tant o perquè tenen por que es destapi la seva mentida, a tu et desitjo amb totes les meves forces que un dia d’aquests la por et paralitzi la ment i el cos. Vull que no puguis pensar, riure, xalar, menjar, caminar perquè t’envaeix tal pànic que perceps foscor allà on mires. Demano que ploris sense consol, fins a sentir que t’ofegaràs en un mar de llàgrimes, perquè l’horror t’invalida per cridar als quatre vents que potser necessites ajuda.

A tu, la persona que ets a l’altra banda del telèfon d’atenció a les dones que pateixen violència en qualsevol de les seves formes, et prego que batallis fins a disposar de més i millors recursos per cuidar-nos i, sobretot, d’alternatives al missatge del només et podem ajudar si primer denuncies.

A tu, la dona de Badalona que la setmana passada van trobar tirada a terra i en estat de xoc després de ser violada en manada i ara veus com els set detinguts ja són al carrer sense pagar el que deuen perquè no t’has vist amb força de reiterar la denúncia inicial, no et puc demanar res perquè no em puc posar en la teva pell. Sí desitjo que, ara que uns quants salvatges t’han robat un bon bocí de la teva vida, remoguis consciències i estructures socials, vejam si alguna cosa comença a canviar d’una punyetera vegada. I que puguis mirar als ulls als que dubten de la teva versió i dir-los: viu el meu calvari i denuncia tu si pots.