Prou divisions
Tinc assumit que les meves col·laboracions a El Punt Avui han de ser, bàsicament, sobre temes locals i comarcals. Ja hi ha especialistes de prestigi que s’ocupen de política general i que donen les seves opinions. Però és que, en un àmbit local i en tots els àmbits que vulgueu, lamentablement, a les converses de família, d’amics i de carrer, no surt altra cosa que el desencís que es palpa en l’ambient sobre la manca d’unitat entre la gent que defensa –o diu defensar– la identitat nacional catalana. I, per tant, també em sento interpel·lat per reflectir aquest fet.
Potser hauríem de recordar, als líders de les diverses formacions incapaces de posar-se d’acord, la famosa frase ciceroniana adreçada a Catilina: “Fins quan abusareu de la nostra paciència?”. Els catalans tenim ganes de trobar un pal de paller –o uns quants pals de paller– a redós del qual ens sentim ben representats. I necessitem personatges de pedra picada que mantinguin uns trets essencials sempre, no oportunistes que només facin conjectures sobre de quina manera i en quin temps s’han d’orquestrar les mobilitzacions perquè resultin rendibles al seu partit.
El futur de Catalunya, si realment el volem diferent, ha d’estar per damunt de l’estratègia dels partits. Molta gent està decebuda perquè es xerra molt, es parla i s’escriu abundosament, però sovint no es deixa de fer de comparsa dels qui mouen les cireres a l’Espanya de sempre. Quan es va iniciar la democràcia va sorgir un partit que, pel nom, Convergència, semblava pregonar la necessitat d’aglutinar esforços i criteris. Aquesta idea hauria de prevaldre.
Per cert, pel meu gust, després de l’afer Pujol, no hauria calgut esborrar aquest nom, que denota una actitud pròpia dels nens petits d’escola que, quan passa alguna cosa, s’afanyen a dir: Jo no hi era! Tots els partits –com totes les famílies– tenen errades i actuacions no prou edificants. El que s’ha de fer, però, és no repetir-les; no cal canviar el nom per amagar el cap sota l’ala. Amb nom o sense, cal convergir en les idees marc per assolir la major plenitud de vida catalana. Després ja hi haurà temps de matisar i puntualitzar els detalls que siguin necessaris per muntar tot el ventall de possibilitats ideològiques. En cas contrari, com ha passat sempre, fem la feina als adversaris.
