Els senyors de la fortalesa ataquen

El vent va canviar la història de Riace, explica Domenico Lucano, qui n’havia estat alcalde. El vent va empènyer un veler amb refugiats kurds fins a les costes d’aquest petit poble calabrès de 300 habitants abandonat pel govern i abatut per la manca de feina, la màfia i el despoblament on als anys noranta no hi havia criatures, ni escola, ni centre de salut, i el va revifar fins al punt que actualment hi viuen 1.500 persones amb els seus fills, cases rehabilitades, llocs de treball i serveis bàsics. I això? Durant els seus 10 anys de mandat Lucano hi ha impulsat un model d’acollida i de convivència intercultural que conjuga el vessant solidari amb paràmetres de reactivació econòmica, un model que s’ha anat estenent en altres localitats de la regió, moltes de les quals componen la Rete dei Comuni Solidali, amb 297 municipis adherits, i per això mateix un model sospitós i denigrat pels despietats senyors de l’Europa fortalesa que subvencionen camps de concentració a l’altre costat de la frontera. Primer va ser la indiferència de les institucions i els cops baixos per asfixiar el projecte –bloqueig dels fons– especialment durant la vicepresidència de Matteo Salvini; després, l’eliminació del permís de residència per protecció humanitària i l’associació perversa entre immigració i inseguretat, i finalment, dijous, la condemna de Lucano a 13 anys de presó per afavorir l’entrada d’il·legals al país. La sentència no és ferma –serà recorreguda– però l’advertiment, sí: el model Riace ha de ser destruït. La solidaritat és un crim? No, el crim és criminalitzar-la!