Copa o botellada?

Fa pocs dies la fèiem petar a la ràdio deba­tent el feno­men dels bote­llots o bote­lla­des (a mi m’agrada més dir-ne bote­llada, ja que també diem car­go­lada, sar­di­nada, cos­te­llada, boti­far­rada, garoi­nada...). Parlàvem de la Devesa, que ha estat esce­nari d’algu­nes bote­lla­des giro­ni­nes, amb inci­dents i sense. La Devesa, el parc urbà del qual molts giro­nins d’aquells que ni s’hi acos­ten diuen que no hi va mai ningú. Ves per on! Ara hi ha una acti­vi­tat frenètica, tant de dia com de nit. Els més mati­ners són els espor­tis­tes, després venen els pas­se­jants, els pas­se­ja­dors de gos­sos i els vene­dors i com­pra­dors dels mer­cats set­ma­nals, etcètera. De nits, s’hi fan tro­ba­des mul­ti­tu­dinàries de joves amb ganes de gresca (a banda de fires, con­certs i espec­ta­cles varis). El que pre­o­cu­pava als con­ter­tu­li­ans, vis­tos alguns actes d’inci­visme, és què pas­sarà per les Fires de Sant Narcís. Es pre­gun­ta­ven si el jovent s’avindrà a roman­dre a l’espai de la Copa per fer-hi el toc, escol­tar música i ballar, o si voldrà anar més per lliure i farà cas d’alguna con­vo­catòria des­con­tro­lada d’aques­tes que sor­gei­xen de manera espontània (o no tan espontània) des de les xar­xes soci­als per par­ti­ci­par en alguna macro­bo­te­llada. Enguany, final­ment, després de dos anys hi tor­narà a haver bar­ra­ques per Fires. De moment, l’Ajun­ta­ment de Girona, amb la comissió de la Copa i algu­nes enti­tats, han acor­dat que hi hagi una barra con­junta amb dos espais pre­vis­tos, on només s’hi podrà acce­dir amb entrada (se suposa que gratuïta), i amb un afo­ra­ment limi­tat de més de qua­tre mil per­so­nes. Al con­sis­tori no han ama­gat la seva pre­o­cu­pació perquè la cosa surti bé, i han fet una crida al seny, perquè temen acti­tuds incíviques. Fa dos dies s’anun­ci­ava la reo­ber­tura del lleure noc­turn, que ni de bon tros absor­birà el col·lec­tiu de les bote­lla­des i difícil­ment influirà sobre el públic de la Copa. Tor­nem a unes Fires de Sant Narcís que no seran com les d’antes, seran dife­rents. Sovint sento que ja s’està recu­pe­rant la nor­ma­li­tat. Sin­ce­ra­ment, a hores d’ara, no sé a quina nor­ma­li­tat es refe­rei­xen, ni tam­poc sé si m’interessa tor­nar a la situ­ació ante­rior. Allò que qual­se­vol temps pas­sat era millor em sona a Jorge Man­ri­que o a algú que canta les absol­tes. S’ha de mirar enda­vant i enca­rar-se als nous rep­tes, les noves situ­a­ci­ons i les noves deman­des de la soci­e­tat, tant si venen dels joves com dels no tan joves.