L’odi alimenta el negoci

Com més crispació en l’ambient, més interacció, més dependència dels usuaris i més volum de negoci. Aquest seria el resum de la impressionant denúncia de l’enginyera informàtica Frances Haugen sobre les males pràctiques de Facebook i els riscos que comporten per a la salut i per a la democràcia, dit a grans trets. Impressiona no tan sols perquè una firma de 3.500 milions de seguidors en sigui conscient, ho amagui i prioritzi els seus astronòmics guanys al bé comú, sinó per la diabòlica naturalesa amb què alimenta el seu èxit. No els inquieta que siguin precisament els continguts més polaritzats i agressius els que generin entre el públic la reacció addictiva que informa l’algoritme que els reprodueix en un cercle viciós, creixent i descontrolat? Quins efectes té a la pràctica? Haugen, que va entrar a l’empresa per contribuir a sanejar-la de desinformació tòxica després que un amic es fanatitzés d’odi per internet, és molt explícita: “En un entorn informatiu ple de missatges furiosos i extrems, el nostre criteri i capacitat d’empatia es debiliten”, i fa referència, a tall d’exemples, a l’assalt al Capitoli, als fakes sobre la pandèmia, a l’estímul de la violència i als danys mentals causats per Instagram a les adolescents que s’hi enganxen. Que Facebook esculli allò que veuen mils de milions de persones i configuri una determinada percepció de la realitat marca agenda? Així ho han reconegut alguns polítics que lamenten haver de prendre decisions nefastes per a la societat per guanyar el mercat de les xarxes, és a dir els vots. Estem ben arreglats!