‘Heroides’

Tinc una foto d’una serp penjada al meu compte d’Instagram des del 28 de setembre. M’he bloquejat, en el sentit que no sé quina foto la pot succeir. La serp és una colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), segons m’explica Martí Boada, a qui vaig fer la consulta per distingir-la. És poc freqüent al Principat, tot i que es troba ocasionalment a les comarques meridionals, segons em va dir el geògraf. De fet jo era al Baix Camp. Boada em va aconsellar que la cuidés, que no és verinosa, i que per contra pot tenir a ratlla ratolins i talpons. La seva presència, ho confesso, em va esborronar, i em vaig sentir com Deianira explica a Hèrcules que està: “Em debato enmig de serpents, senglars, famèlics lleons i gossos a punt de fer presa amb les seves tres goles.” De totes aquestes bèsties, només em fallen els lleons, la resta els tenia a prop. Estic engrescat en la lectura de les cartes d’Ovidi, agrupades amb el títol d’Heroides, traduïdes per l’Esther Artigas, en l’edició d’Adesiara, que és una veritable joia. Llatí i català avancen emmirallats plana amb plana, en aquest nou objectiu de l’editor Jordi Raventós, que agafa una torxa que ve del segle XIV, quan Guillem Nicolau ja les va traduir. El primer text clàssic traduït al català. Ariadna traïda pel seu amant, Hèlena seduïda per Paris, Penèlope angoixada pels vint anys sense marit, tot explicat en 21 cartes en vers. “De pressa ens fem munts de besos cuitats sense ordre i lamentem que les nits tinguin tan curta durada”, escriu Leandre, d’Abidos, a Hero, noia de Sestos, i ella li respon: “Per mi és llarga tota espera que retarda els plaers.” Longa mora, en llatí. Aquil·les, Fedra, Dido, Orestes, herois i heroïnes, parlant en llatí i en català, ara que diuen que la llengua se’ns queda als dits. Crec que ja tinc foto de desbloqueig: la d’aquests herois i heroïnes que ens contagien les seves passions. Els òsculs d’Ovidi per força ens han de fer reviure.