Tindrem llei electoral?

Sembla que el Parlament intentarà, per fi, fer una llei electoral catalana. No és un repte fàcil. Si ho fos ja faria quatre dècades que estaria aprovada. De fet, totes les comunitats autònomes espanyoles tenen llei electoral pròpia. Com és, doncs, que no la té una nació com Catalunya, que històricament ha volgut autogovernar-se i ara té una majoria parlamentària a favor de la República?

La resposta és senzilla: els dos antics partits tradicionals de la política catalana, CiU i el PSC, no es posaven d’acord en com calia traduir els vots en escons. I els càlculs partidistes i les discussions sobre si era o no injust que el PSC guanyés en vots i CiU en escons s’enquistaven fins a fer desistir de buscar un acord per aprovar una llei nova. Amb la irrupció d’ERC al tauler polític com a força gran, això ha canviat.

Tenir una llei electoral pròpia ara és urgent perquè la Loreg ha quedat obsoleta i no ens deixa marge per decidir com volem votar; ho vam veure el 14-F. Amb llei pròpia podríem decidir a partir de quina edat es vota, si poden votar les persones migrades, podríem implementar el vot electrònic i resoldre, finalment, el desgavell del vot exterior.

La proposta d’ERC d’impulsar una ponència conjunta de tots els grups (excepte Vox) és molt benintencionada: es partirà d’un consens molt ampli, imprescindible si la llei s’ha d’aprovar amb el vot de dues terceres parts del Parlament. Ara esperem que el debat no es torni a reduir a l’equivalència vots-escons. No podem aspirar a construir una República si el Parlament no és capaç de decidir com votaran els seus ciutadans.