Més que una mà al genoll

Més que una mà que frega el genoll, el cul o el pit, més que un petó robat o una grapejada a punt de masturbació (que de vegades també); ara, l’assetjament sexual sol adoptar un estil oblic i un punt refinat: comentaris sobre l’aspecte, la roba i les parts del cos, sàtires contra la identitat de gènere, propostes d’ascens... tot això que hi hem guanyat! És una de les conclusions de l’enquesta elaborada per la fundació Surt, dins del projecte europeu TeamWork, que centra els seus esforços a erradicar aquesta xacra de l’àmbit laboral i cal fer-ho perquè pràcticament la meitat de les dones consultades afirmen haver-les patit o haver-ne estat testimoni. Una prevalença preocupant malgrat les diferents normatives europees, estatals i catalanes que persegueixen l’assetjament sexual com una manifestació de violència masclista amb forts impactes negatius en la salut i en el desenvolupament professional de qui n’és víctima. Principals autors damunt dels quals cal posar el focus? Els càrrecs superiors, seguits dels mateixos companys, els clients o els proveïdors. Què condiciona la reacció de les afectades que generalment no presenten cap denúncia? La por de les represàlies i perdre la feina –com més precària, més abusos–, la sensació de vergonya i d’incomprensió davant la resta, l’estigma de la culpabilització social. Rerefons no gens subtil? L’atàvica jerarquia patriarcal que considera les dones propietat dels homes i els etziba el missatge intimidatori que l’espai públic no és el seu lloc i que si el volen ocupar n’assumeixin les conseqüències.