Angoixats

Després de mesos de morts, confinaments i altres restriccions de la vida social, s’han reconegut finalment els efectes de la pandèmia sobre la salut mental de la població mundial. El 2020 els casos de depressió i ansietat van augmentar globalment més d’una quarta part, segons un recent estudi de la revista mèdica The Lancet, que situa entre els més damnificats les dones i els joves. El que potser no és tan conegut és l’impacte que està creant també, sobretot entre aquest últim col·lectiu, la crisi climàtica. Un altre estudi –aquest dirigit per la Universitat de Bath i finançat per l’organització Avaaz– revela sentiments de molta o d’extrema preocupació pel futur entre els joves i com aquesta angoixa afecta el seu dia a dia. La majoria pensa, senzillament, que la humanitat està condemnada. Tot i que de motius per al derrotisme no els en falten, és aterridor comprovar com la desesperança va calant entre les generacions que hauran d’agafar el relleu i afrontar l’emergència climàtica. Per això és necessari, des de baix, continuar pressionant i pressionant els que tenen el poder de revertir el canvi encara que la tasca, com a societat global, ens desbordi. Viure bloquejats pensant que, fem el que fem, el nostre destí està sentenciat no pot ser una opció, no ens la podem permetre.