Autista, bipolar i criminal

Que la societat hagi adquirit consciència sobre la naturalesa dels trastorns mentals en comparació amb èpoques no tan remotes en què predominava l’estigmatització més tenebrosa, no vol dir que sovint no es caigui en un grau de frivolitat igualment nefanda i fruit del prejudici, adverteix el lector Josep Maria Francino, que reclama més coneixement i comprensió en la matèria. Penso que té raó, és ben cert que hem incorporat en el nostre llenguatge quotidià expressions fora de lloc i d’una notable connotació despectiva que no respecten la sensibilitat ni els drets de qui s’enfronta al patiment. D’una manera molt alegre qualifiquem algú d’esquizofrènic, bipolar, depressiu, autista, antisocial, suïcida... Realment sabem què estem dient més enllà de banalitzar, crear confusió i quedar-nos tan amples? Seria bo pensar-hi i informar-nos abans de parlar, perquè en el fons estem normalitzant un biaix negatiu respecte a una qüestió molt seriosa que requereix atenció mèdica i suport per a la inclusió i que hem de saber entendre també en termes de diversitat; encara hi ha massa gent que associa malaltia mental amb debilitat moral. Un interessant article de la doctora en psicologia clínica i forense Virginia Barber alerta sobre el component criminalitzador que arrosseguen aquestes afeccions per més que les dades ho desmenteixin: el 95% de les persones amb algun trastorn no realitza mai cap acte violent i les que n’han realitzat no acostumen a repetir-ne. No simplifiquem, doncs, i reivindiquem, com apuntàvem ahir, més recursos públics per a la salut mental.