Merdosos

Per raons diverses, segueixo regularment a les xarxes les pàgines internàutiques de Ripoll, Santa Coloma de Farners i Sant Pol de Mar. Tres pobles catalans, un de muntanya, un altre del prelitoral i un altre de la costa. A tots tres, la mateixa indignació ciutadana per la gestió de la recollida d’escombraries. Anem a pams. Això no és culpa tan sols dels ajuntaments, siguin del color polític que siguin. Tots duem la cua de palla, industrials, gestors i consumidors, perquè generem una quantitat insostenible de deixalles, i d’això plora la criatura. El problema no és d’escala local, ni nacional, ni tan sols estatal. Se’m permetrà, però, que focalitzi?

Voldria parlar de la desídia d’alguns ciutadans, de la mandra que els fa apuntar a dins del contenidor i, sobretot, del fet que hi deixin matalassos, mobiliari, runa, joguines o aparells electrodomèstics. Jo hi he arribat a veure... una pinacoteca! El seu amo se’n devia afartar i avall que fa baixada. Es fa difícil de comprendre per què no duen aquests trastos a les deixalleries si, fet i debatut, ja els han hagut de carregar en un cotxe... Bé, doncs això sí que crec que té una dimensió local, i el problema ha passat a ser d’higiene pública. Per tant, voldria parlar també de la resignació de les regidories de medi ambient.

Potser seria hora de començar a replantejar-s’ho tot fent-se les preguntes incòmodes que calguin. Una: les empreses de recollida fan bé la seva feina? Una altra: cal canviar de model per tal de posar fre a la immundícia? Aquí va la tercera: han fracassat totes les campanyes de pedagogia social davant de sectors absolutament refractaris a la convivència? I, encara, una quarta, correlat lògic de la tercera si és que es reconeix el fracàs: cal passar a una política de coerció, identificació i penalització?

Si un empresari no porta el rebuig d’obra a la deixalleria per estalviar-se declarar la feina feta, si un operari espera al final de la jornada per vessar-hi material sense que ho sàpiga l’amo, si un ciutadà ha decidit ser un bàrbar merdós, doncs potser ha arribat el moment que les càmeres enquadrin bé l’àrea de dipòsit. Que procurin no envair les circumdants, on el dret a la privacitat dels vianants sí que ha de prevaler, però que enregistrin el fet. Hi afegiria una altra qüestió, però m’autocensuro...