Metges de carn, ossos i ànima

El gener del 2018, amb motiu del 120 aniversari del Col·legi Oficial de Metges de Girona, aquesta institució va encarregar a Josep Maria Mainat, membre de la Trinca, productor de televisió i autor del llibre Ciència optimista, la xerrada inaugural del primer acte commemoratiu. En un to distès i desenfadat, Mainat va parlar de com les aplicacions mòbils havien començat a fer les funcions d’alguns controls mèdics i va advertir de la possibilitat que, en un futur no gaire llunyà, “avatars de metges” acabessin desenvolupant el rol d’aquest col·lectiu fins al punt de posar en risc la seva necessitat. Estava asseguda entre el públic i a mesura que Mainat avançava en el seu discurs, em feia petita al seient. És possible que en plena celebració dels 120 anys de professió estigui dient a la cara dels metges i metgesses que aviat seran prescindibles perquè els seus llocs estaran ocupats per robots i avatars? Sí, de forma subtil, el missatge era aquest. Dos anys després, i arran de l’emergència sanitària per la Covid-19, si una cosa ha quedat clara, diàfana com la llum, és que els professionals sanitaris de carn, ossos i ànima, molta ànima, no només són necessaris sinó que són insubstituïbles. De fet, de personal sanitari en cal més i del progressiu retorn a la consulta presencial, també.