Badalona és molt més

Ja fa massa temps que la gent de Badalona arrosseguem la penitència d’haver d’explicar que la ciutat és molt més que un alcalde socialista que es va saltar el confinament i va muntar un espectacle davant els Mossos o un alcalde popular que apareix als papers de Pandora. Els polítics d’aquesta ciutat s’entesten a posar-nos les coses ben difícils, com demostren els cinc plens d’investidura que la ciutat haurà celebrat en només sis anys, quan se superi el que ja es divisa a l’horitzó per fer fora del govern el PP d’Albiol. Crec que va sent hora que els badalonins posem afany a explicar que, malgrat que som la ciutat del xou polític permanent, també som el municipi ha liderat la trobada estatal de dones veïnals gràcies a l’impuls de la societat civil, la ciutat on les veïnes de Llefià s’han organitzat per dissenyar itineraris més segurs al barri o on un equip de bitlles d’aquest racó del món, el Termites Llefià, ha renunciat a l’ascens a primera divisió en solidaritat amb un company de 86 anys que hi tenia el pas barrat per qüestions d’edat. Som la ciutat que va salvar el Pont del Petroli gràcies a la tossuderia d’un pastisser, la que acull la fàbrica de l’Anís del Mono i la seu i els vaixells d’Open Arms, la que cada setmana, des de fa molts mesos, concentra jubilats que reclamen unes pensions dignes i gent que se solidaritza amb els independentistes represaliats. Som la ciutat que se sent orgullosa del seu parc sanitari i de tots els projectes que lidera Can Ruti i, entre infinitat de coses, la ciutat dels voluntaris que s’hi deixen la pell per frenar les desigualtats socials. Expliquem-ho, també!