Judici farsa

Arribar al dia del judici pot suposar un petitíssim sentiment d’alleujament per a les víctimes i damnificats de qualsevol envestida. Però tenim clar que hi ha judicis que neixen esguerrats (bé perquè no hi són tots els que haurien de ser al banc dels acusats, bé perquè arribar al propi judici ja és en si mateix un escàndol, i això, els catalans, ja ho sabem prou). Hi ha judicis, doncs, en els quals tot fa preveure que, vagi com vagi, no es podrà acabar de reparar el sentiment d’injustícia de la víctima, que se suposa que és l’objectiu final. I avui, quan ja anem cap a la tercera de les onze sessions previstes en el judici del cas Castor, pels centenars de terratrèmols que va generar la injecció de gas al magatzem l’any 2013, és inevitable aquesta sensació de judici farsa. Es jutgen dos únics acusats, l’expresident d’Escal UGSi l’exconseller delegat de la companyia. Dos únics acusats que en la primera sessió van minimitzar les conseqüències de l’activitat del que havia de ser el dipòsit de gas més gran de l’Estat. La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, que ha estat un dels puntals dels grups opositors al projecte, diu que no n’esperen gran cosa, del judici. És dels que neixen esguerrats: s’hi jutgen els delictes ecològics, els moviments sísmics a causa de la injecció del gas, però no es jutjarà el que el periodista Jordi Marsal, autor del llibre Castor: la bombolla sísmica, qualifica com “un dels escàndols econòmics, polítics, tècnics i financers més grans d’aquests últims quaranta anys”, amb un cost milionari per als contribuents. El judici no podrà acabar bé del tot, perquè comença incomplet.