De reüll
De la innocència a la cobdícia
El joc del calamar és la nova sèrie de moda, ambientada a Corea del Sud, on 456 persones desesperades i arrossegades per deutes econòmics decideixen combatre en un campionat de supervivència misteriós alhora que macabre i violent. Perdre implica la mort. A la sèrie, se li ha obert un nou focus polèmic aquesta setmana perquè entre els seus espectadors es compten, sorprenentment, menors d’edat, alumnes fins i tot dels primers cursos de primària, que porten al pati de l’escola el que a la pantalla semblen a primera vista uns jocs infantils. És tan clar que no es tracta d’una sèrie dirigida a menors que el debat encetat sobre la permissibilitat de visió entre menors sembla absurd. Temes com ara l’aïllament de qualsevol focus de civilització, el poder del diner, l’individualisme i la reducció a un estat de coses primitiu com és la vida i la mort no són temes infantils. Tanmateix, la sèrie juga precisament amb el simbolisme i el record del món infantil –els jocs i la música provenen de cançons infantils coreanes molt populars entre les dècades dels anys setanta i noranta–, la qual cosa aprofundeix en la sensació de terror. La sèrie, explica el seu creador, volia transportar l’espectador precisament a la seva infantesa per fer-lo conscient del trajecte denigrant i inhumà que traça el capitalisme.