‘Booxit’

Fa quatre dies vaig autoeditar (amb l’opció més fàcil: Amazon, què hi farem?) la versió definitiva en anglès d’una novel·la que va sortir en català fa 20 anys. La preparació del llibre em va costar molt de temps i bastants diners, de manera que en ser informat per Amazon que ja estava disponible a tots els seus webs, de seguida he entrat al web britànic, per tal d’enviar-lo als amics i fins i tot als crítics anglesos. Però descobreixo que no puc, perquè cada cop que ho intento, em surt aquest missatge: “Llibre no disponible.” Desconcertat, provo d’enviar-ne exemplars a diverses adreces angleses des d’Amazon Espanya, que em contesta que aquestes adreces “no són correctes”. Pregunto, doncs, als d’Amazon RU com ho he de fer per enviar el meu llibre en anglès als angloparlants anglesos. La resposta: “A causa del nou acord comercial entre el RU i la UE com a conseqüència del Brexit hi ha hagut alguns canvis... Per tant, o bé hauràs de demanar exemplars del teu llibre a Amazon Espanya i enviar-los tu mateix al RU via correu ordinari; o bé pots demanar a algun resident del RU que faci les teves comandes per tu.” (Dues solucions, per cert, que semblen inventades personalment per Boris Johnson). La nova situació és encara pitjor per a les editorials britàniques independents, que, amb la molt premiada Bluemoose Books al capdavant, ja s’han queixat que no poden pagar els nous impostos d’exportació, de manera que el seu públic –abans mundial– s’ha reduït a la població del RU i punt, amb el resultat que faran fallida. Sempre he pensat que el Brexit ha estat la cosa més estúpida que els anglesos han fet des de la guerra de Crimea, però mai havia sospitat que acabaria fent estralls en el món si fa no fa marginal del llibre. En fi, per molts problemes que puguin tenir, la plètora actual d’editorials catalanes independents –tan interessants– no saben la sort de què gaudeixen.